Vosaltres: Mir i Manel

El Garrofaire torna a trencar l‘stand by. La confirmació de la notícia bé s’ho mereix. La Mireia ha sortit definitivament
de l’armari i cal fer-se’n ressò.  I no
només per haver sortit de l’armari i poder conèixer els pares d’aquest  ja mític personatge de la catosfera, sinó que
també per desitjar-vos la millor sort del món en aquest aventura de la
publicació en forma de novel·la de les històries eròtico – político – humorístiques de la
Mireia.

Vosaltres ens heu fet riure molt
amb les aventures de la Mireia, plenes d’erotisme, humor i fina política i per
això us trobem a faltar, però estic convençut que aquesta novel·la és un pas més
en el munt de projectes que de ben segur teniu i dels quals espero poder gaudir-ne
molt aviat.

Del fenomen Mireia ja se n’han fet
ressò veus molt més autoritzades que la del Garrofaire, que d’altra banda té el
bloc més que congelat, però sí que m’agrada recordar i se’m posa la pell de
gallina només de fer-ho, de com van ser les primeres relacions catosfèriques
amb la Mireia.

El Garrofaire es va solidaritzar
amb la Mireia fent-se ressò del seu viatge a Benavarri i divulgant el
post “post urgent: la Mireia a Benavarri”. Amb aquest post solidari va iniciar-se
una bonica relació, no exempta de moments difícils, ja que va coincidir amb l’època
que planava el dubte de si el gran miserable estava darrera de la Mireia. Guardo
com una relíquia  l’intercanvi de mails amb la Mireia mentre bullia la polèmica. 
Una història molt bonica. La història més bonica de la curta vida del
Garrofaire. Ja puc dir que jo també sabia que el Miserable no era la Mireia.

Molts petons i molta sort a
vosaltres.


 

  

vosaltres


Manel Riu i Mir Roy

Mir Roy (Benavarri, la Franja, 1969) i Manel Riu
(Benavarri, la Franja, 1965) són un matrimoni de professors d’Educació
Secundària. Mir Roy és professora de Geografia i Història; Manel Riu és
professor de Llengua i Literatura Castellanes. Em dic Mireia (i el meu cony
es diu Carlitos)
és la primera novel·la que escriuen.


 

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Vosaltres: Mir i Manel

  1. No sabem què dir, Turrai. Mos has arribat al cor. Un petó ben gran. Te’l farem en persona a la Catalònia, i un altre el dia que faces la presentació de la novel·la.

  2. Per fel·lacions, ai perdó, per il·lusions:

    Veig que m’hauré d’avenir per sempre més a la catalogació de “Miserable”… No és un insult gaire bèstia (n’hi ha de més forts), però he de confessar que ja cansa una mica…

    Els temps i els fets no passen debades?

  3. mar diu:

    hola Joan
    passava per a desitjar-te un bon estiu
    quin temps fa per alla dalt?

    una abraçada

Els comentaris estan tancats.