Més Mireia

El passat dia 5 de febrer penjava l’article titulat “Comentaris: Mireia vs Toni Ibáñez” i, sorprenentment, no vaig rebre cap comentari de la Mireia, ni del Toni Ibáñez.  Dos dies després vaig rebre un mail que reprodueixo a continuació, doncs a  la Mireia no li sap greu. Es més, em demana que publiqui un fil de mails que ens vam intercanviar el passat mes de setembre i que pot ser d’interés per a tots els fans de la Mireia i també pel que encara no tenen clar qui es qui en aquesta història. Potser li estic fent el joc al Toni Ibáñez, però no m’importa. Ja vaig dir que m’agrada la Mireia tal com és i res més.

Aquest és el mail rebut de la Mireia el passat dia 7 de febrer:

"Gràcies pel post Garrofaire, ei que no ho dic fotent-me'n eh?, i si vols hi pots afegir aquest intercanvi de mails entre tu i jo, només que cal posar les dates i cal aclarir que a aquella època a l'Entrellum no es podien deixar comentaris, que ara sí, i que l'Ibàñez encara no havia publicat el seu gran post miserable, el post que després va esborrar i que jo vaig comentar aquí http://mireiagalindo.blogspot.com/2006/09/el-miserable-toni-ibez.html 

doncs aixòs, que no tinc cap inconvenient en que facis públic aquest fil de mails, que ja se que en dic de molt bèsties de l'Ibàñez, però es que… i ara ve la pregunta bona, ¿i per que vaig participar a la presentació del llibre de l'Ibàñez?, doncs perque hem deixés en pau i perque ell era a la Catalònia i jo a casa amb el xat, i aixís es veuria que jo no era l'Ibàñez, problema?

1. Que l'Ibàñez no hem va deixar en pau, es mes, després va escriure algun post ben emmerdant, amb mitges paraules que insinuaven que tal vegada… que potser… ell era jo, com aquest post 

http://entrellum.blogspot.com/2006/12/vogelfrei-cest-moi.html 

2. La gent es tan paranoica que després de la presentació (amb jo a casa amb el xat i l'Ibàñez a la Catalònia) alguns varen continuar creient que jo era l'Ibàñez  En fi, un petonàs Garrofaire muaaaaaaaaaac, Mireia"

 

I aquest és el fil de mails entre la Mireia i el Garrofaire del passat mes de setebre:

Mireia: Continues pensant lo mateix? Vull dir si continues pensant que soc el Toni Ibàñez. Petons, Mireia, 11-09-2006 

Garrofaire: El que no he entès mai d'aquesta història és perquè el post de la Mireia a  Benavarri el vas penjar en el meu bloc, el del Moldàvia, i crec que dos més. Amb la quantitat de blocs que hi ha!! Una abraçada,  12-09-2006

Mireia: El vaig penjar a molts llocs mes, a mes a mes de Moldàvia i tu, mira

i algun altre que hauré oblidat, que ho vaig penjar als blogs polítics que coneixia, i tampoc no entenc que te a veure aixòs amb el Toni Ibàñez. Un petonàs al nasset, Mireia,12-9-2006 

Garrofaire: Veig que no ho vas penjar a l'ENTRELLUM . Turrai, 14-9-2006

Mireia: Ja hem diràs com, a l'Entrellum no es poden deixar comentaris. Petons, Mireia, 14-9-2006 

Garrofaire: Tens raó, ja no m'en recordava. És curiós com ha evolucionat la polèmica sobre la personalitat de la"Mireia". Ha passat de discutir-se si era mascle o femella a centrar-se en si es tracta del Toni Ibàñez o no. Una abraçada, Turrai, 14-09-2006

Mireia: Turrai, lo que es curiós es la deriva argumentativa demencial que hem trobo un cop i un altre, que no et vull ofendre, però un bon exemple n'es aquesta sèrie d'e-mails entre tu i jo, torna-te'ls a llegir i veuràs com va la cosa, "només Moldàvia i jo", "ah, vale, n'hi ha mes, però l'entrellum no", "ah vale, que no s'hi poden posar coemntaris, però ara no es parla de si ets mascle o femella", es lo que hem trobo constantment, argument que cau "ah vale" i nou argument que cau i… demencial, no t'enfadis, però n'estic molt molt molt tipa, del paó ridícul envejós i buit com una carabassa seca anomenat Toni Ibàñez, i dels tontets que el fan content atiant una bola amb la qual el Toni engreixa el seu Ego infantil pensant-se no se que, i escrivint-me e-mails de malalt mental, que al Bon, Iñaitze Bon, (un anagrama de Toni Ibàñez) l'he creat a partir del profe de filo del meu insti, però sobretot perque ja n'estava ben tipa del Toni Ibàñez.

http://quiesqui.blogspot.com/2006/05/bon-iaitze-bon.html 

Mireia, 15-09-2006

[@more@]



2s comentaris

Enterraments express

Sempre m’ha cridat l’atenció la rapidesa en que es fan els enterraments en aquest país nostre. Normalment no passen ni 24 hores d’una defunció que el mort està ben mort i enterrat o incinerat. No entenc aquesta pressa. Ni tan sols em puc creure que tingui a veure amb la conservació dels cadàvers, doncs a l'època dels faraons ja sabien com conservar-los. Estic parlant totalment de memòria i potser si m’hagués pres la molèstia de mirar el Google, ja en sabria l’explicació. Com que ara mateix em fa mandra, espero que algun amable blocaire me’n faci cinc cèntims.

Crec recordar haver vist alguna pel·lícula on la vetlla del cadàver durava dies i els companys del difunt hi agafaven unes bones turques a manera d’homenatge. Diria que es tractava de cultura anglosaxona, però repeteixo que parlo de memòria.

I a que ve tot això? doncs que vaig pensar-hi fa un parell de dies tot  veient l’enterrament de la germana de la Letizia de Borbón, sota una pluja monsònica i ni tan sols esperar que arribessin de viatge els avions de la reina d’Espanya i de l’altra germana.

Calia tanta presa?

 

[@more@]



5s comentaris

López Aguilar i Kelme

L’Oleguer Presas, en el seu article la bona fe, ens ha refrescat la memòria i ens ha recordat les declaracions del ja ex ministre Lòpez Aguilar, referint-se al membre d’ETA de Juana Chaos: “El Gobierno construirà nueva imputaciones para evitar dichas excarcelaciones”  Sobren comentaris. Visca l’estat de dret!  (L'article es va publicar al semanaris directa i berria.)
 

Més informació aquí.

"Kelme m'ha perdut com a client" aquí.

 

 

[@more@]



4s comentaris

VilaWeb/Mail obert

per Oleguer Presas
DIMECRES, 07/02/2007 – 06:00h
 
LA BONA FE
 
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que… Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.

** Aquest article es publica avui al setmanari ‘Directa’ dels moviments socials, d'on Oleguer Presas és col·laborador habitual.
Simultàniament, es publica també al diari basc Berria i a VilaWeb.

[@more@]

Comentaris tancats a VilaWeb/Mail obert

Comentaris: Mireia vs Toni Ibáñez

Avui, mentre estava matant una invasió recent de comentaris spam, m’he trobat amb els comentaris del post que vaig pujar l’agost de l’any passat titulat “post urgent: la Mireia a Benavarri” ; post on hi penjava simplement un enllaç que conduïa a un altre post del mateix títol penjat per la Mireia. Era un post per manifestar la meva adhesió i solidaritat amb la Mireia pel seu valor en presentar-se a Benavarri, a la seu dels Facaos. M’ha fet gràcia rellegir els comentaris, doncs m’ha recordat la polèmica sobre la identitat de la Mireia. Polèmica que l’acompanya des de l’aparició del seu genial bloc i que, si no m’he perdut res últimament, i malgrat l’entrevista per la ràdio, penso que encara no s’ha desvetllat la seva identitat. Crec que ní tan sols el sexe. He pensat que podria ser interessant penjar aquests comentaris. Tot i que poden donar alguna pista sobre la identitat de la Mireia, diria que a aquestes alçades ja no m’importa saber-ho. M’interessa que sigui tal com és. Que no canviï i que es mantingui tal com la coneixem fins ara.

Per facilitar la lectura dels comentaris, unes notes prèvies:

Hi ha un total de 10 nicks: Mireia, Turrai, Toni Ibáñez, Blucaire, Ximplet, Mortadelo, Vist, Jordi, Algú i Detectiu. Hi ha un total de 32 comentaris i 17 IP diferents. El nick Jordi apareix sense IP i consten 488 lectures segons l'administrador de blocat.

COMENÇA L'ESPECTACLE

Un petò ben forrt .– Moltes gràcies Turrai!, un petonàs, i a veure si en plan bé li discutim a l'Antonio Viudas Camarasa les seves teories.

Comment by Mireia (08/10/2006 01:13)

Invent.– La Mireia no existeix, és una invenció d'en Toni Ibáñez, ja ho veuràs.

Comment by Detectiu (08/11/2006 01:32)

Detectiu.– La invenció ja la tenia assumida, però no pensava que fos el Toni Ibàñez.
Si hagués pensat que era el TDQ, segurament no li hauria seguit la conya.

Comment by turrai (08/11/2006 16:35)

Que no es cap conya!.– Que he anat a Benavarri i he tornat, i d'aixòs de que soc el Toni Ibàñez ja n'estic tipa, que costa molt escriure un blog i lo que jo escric es meu.

Comment by Mireia (08/11/2006 20:02)

Qui és qui?.– M'haureu de perdonar, però ara per ara jo em quedo amb la Mireia… De fet, no se qui és un Toni Ibàñez del TDQ! Algú m'ho pot aclarir?  Tranqui Mireia, que jo des de la meva ingnorància es faig costat!

Comment by Jordi (08/17/2006 09:18)

tdq .– Jordi: T'ho aclariré una mic. TDQ són les inicials del bloc trosdequoniam del Toni Ibañez, bloc que fa temps s'ha traslladat al bloc entrellum. Malgrat ser un apologeta convergent, s'ha de reconeixer que el Toni és un dels referents blocaires. Sempre s'ha dit que estava al darrera del bloc eròtic de la Sònia: el Diari Vermell i ara es comenta que podria estar al darrera de la Mireia. Et poso els tres enllaços:

http://trosdequoniam.blogspot.com/
http://entrellum.blogspot.com/
http://el-diari-vermell.bloc.cat/

Comment by turrai (08/17/2006 21:46)

No, Turrai, no soc el Ton Ibáñez .– Soc la Mireia, però que no hem dic "Mireia" de veritat, que ja ho vaig dir al primer post

http://mireiagalindo.blogspot.com/2006/04/tinc-un-blog-i-votar-nul.html

I a d'altres posts també he dit que faig camuflatges perque si no no podria escriure lo que escric, de l'insti i de sexe i aixòs, i fins i tot la Laura va comentar alguns camuflatges, aquí

http://mireiagalindo.blogspot.com/2006/06/el-16-de-juny-far-26-anys.html

Ara be, no soc el Toni Ibáñez de cap de les maneres, ¿que cada cop que una dona escrigui un blog amb molt de sexe ha de ser el Ton báñez o que? Hombre!

Comment by Mireia (08/18/2006 03:40)

Ah! .– I si el Toni Ibáñez es un "apologeta convergent" doncs que jo no ho soc pas, que vaig demanar el NO a l'estatut, i que me n'he burlat de l'Artur Mas aquí

http://mireiagalindo.blogspot.com/2006/05/i-have-drink-today.html

i aquí

http://mireiagalindo.blogspot.com/2006/06/la-franja-i-la-granja.html

i aquí

http://mireiagalindo.blogspot.com/2006/07/imatges-escoceses.html

i ara he dit que votaré ERC al novembre, aquí

http://mireiagalindo.blogspot.com/2006/08/cctel.html

o sigui que no.

Comment by Mireia (08/18/2006 03:46)

Són el mateix.–  A veure, tinc força proves que en Toni Ibàñez és la Mireia. D'altra banda sóc un gran fan d'ella i com que m'agrada molt llegir-la doncs no penso parlar més d'aquest tema. Em faria molta pena que deixés d'escriure el bloc més "catxondo" de la bogosfera.
Mireia, dius que ell és convergent i tu d'ERC i que parles malament d'en Mas, val, molt bé, si jo fés el mateix evidentment no faria un personatge a la meva imatge. De pas, com que no faig faltes com en Toni, m'inventaria una falta per la Mireia, fixeu-vos que sempre escriu HEM quan ha de posar EM i al revés. És una falta molt forçada, no em crec que una persona amb estudis, professora i que no fa cap més falta sempre faci aquesta encara que l'hagin avisada.

Comment by Blucaire (08/18/2006 17:42)

A veure blucaire.– Molt agraïda "blucaire" per les lloances al meu blog, però anem a pams

1. Les "proves" vull veure-les.

2. Es veu que el Toni Ibáñez vota CiU, i jo se que votaré ERC, i aixòs es veu que es una de les proves, precisament perque votaré lo contrari de lo que ell vota, demencial, o sigui que tots els/les blogaires que votin ERC son el Toni Ibáñez, que aixòs ja comença a ser lo del Luis del Pino amb l'11-M, que es aixís de pensament hermètic i tal, en el sentit clàssic, que ja ho deia l'Umberto Eco, que deia que els hermètics demostraven que una cosa existia precisament perque no hi havia proves de que existís, que l'absència de proves n'era la prova, perque tot era molt secret, demencial.

2bis. Bueno que també es veritat que que jo voti ERC no demostra que jo no sigui el Toni Ibáñez, però que una cosa no demostri un altra no vol dir que queda demostrada una altra possibilitat, si no ja hi tornem amb el pensament hermètic, en plan "no ha demostrat que plou, per tan es que està nevant", demencial, com si no pogués fer vent o fer Sol o fer boira…

2bisbis. Que jo ara parli de pensament hermètic també pot servir per demostrar en plan hermètic que soc el Toni Ibáñez, perque lo del pensament hermètic es de la història de la Filosofia, i aixòs l'Ibáñez ho toca, i l'Umberto Eco, o sigui que l'Umberto Eco es el Toni Ibáñez, bueno ara me perdut.

3. De les faltes d'ortografia la Laura et diria que en faig un bon grapat i no només l'em, que ella en sap d'escriuré be, i bueno, que si tots els/les que fan faltes fossin l'Ibáñez…

Ostres tu!, bueno les proves i punt, que ja n'estic tipa.

Comment by Mireia (08/19/2006 03:16)

Visca la Mireia Galindo!.– Ja he dit que no m'interessa desemmascarar un personatge que admiro molt com és la Mireia. A partir del setembre vull seguir gaudint d'aquesta heroïna dels blocs, si els seus seguidors s'assebenten que és un nou invent/experiment d'en Toni Ibàñez la cosa no acabarà bé.
Crec que les proves salten a la vista comparant una mica els dos blocs i la trajectòria del creador. Que en Toni en el seu viatge per Espanya passi per Benavarri també, que els dos estiguin allotjats a blogger doncs també, que els dos utilitzin música també, bé, és igual, ja sé que diràs que són arguments molt pobres, el millor argument és la trajectòria d'en Toni, que per cert, admiro força i em sembla que compraré el seu llibre. Suposo que l'experiment de la Mireia en principi també anava enfocat a un llibre o a algun experiement de comportament blocaire en els comentaris.
Toni, un dia t'enviaré un e-mail i en parlem si vols, no em xivaré.

Comment by Blucaire (08/21/2006 14:09)

A prendre pel sac.– Blucaire francament, que no m'admiris tan i que te'n vagis a prendre pel sac, aixís de clar.

Les "proves" que "salten a la vista"

1. "comparant una mica els dos blocs i la trajectoria del creador", doncs ja pots anar concretant aixòs de la "comparació" i la "trajectòria", que quant a mi hem feien resoldre problemes de balística doncs que hem donaven mes dades per calcular la "trajectòria" del projectil.

2. "Que en Toni en el seu viatge per Espanya passi per Benavarri", estupendu, ¿tu com vas de Geografia nen?, mira aixòs es el viatge que el Toni Ibáñez ha dit que faria

clic

i aquí hi he afegit Benavarri en vermell

cliclic

¿El Toni Ibáñez passa per Benavarri?, ¿Lleida es Benavarri?, ¿Saragossa es Benavarri?, buf!

3. "el blogger", "la música"… hosti, milions i milions de Toni Ibáñez al mon.

Bueno, doncs resulta que jo se que no soc el Toni Ibáñez, i per tant se que no hi ha cap prova que demostri que soc el Toni Ibáñez, perque quant una cosa no es doncs no es pot demostrar, aixís de senzill, llavors que passa aquí?, doncs que tu Blucaire ets un desgraciat, un pobre desgraciat absolutament immoral que es dedica a dir coses que no son certes, que d'aquests desgraciats n'hi ha de dues classes

a) els que diuen coses que no son certes sabent que no son certes, que aquests son els desgraciats immorals que només pretenen fer mal

b) els que diuen coses que no son certes perque els es igual el concepte de "veritat", que tenen els seus estranys mecanismes de raonament i volen demostrar que son "molt llestos", i el rigor en la veritat només els es un entrebanc, bueno en general aixòs de la veritat se'ls escapa del seu curt enteniment, ni saben que es, i es creuen que a aquest mon tot son "opinions" i que lo de la "veritat" es una tonteria, i son incapaços d'entendre que difondre una falsetat te conseqüències, que aquests son els desgraciats immorals que no entenen la immoralitat del seu comportament, diguem que son com animalonets sense consciència.

Dels de la classe a) n'hi ha pocs al mon, solen sortir només a les pelis, que hi fan de "dolent", en canvi de la classe b) n'hi ha un fotimer al mon, i solen posar cara de "jo?, que he fet?, si només he donat la meva opinió?", uns pobres desgraciats immorals.

O sigui Blucaire, que te'n vagis a prendre pel sac.

Comment by Mireia (08/22/2006 00:08)

Avís.– Només per dir que, si arriba un lector despistat, que sàpiga que el comentarista blucaire no té res a veure
amb el Garrofaire, però que si ell i la Mireia volen okupar el meu bloc per anar-se picant la cresta, cap problema.
Soc un fan de la Mireia i és honor allotjar els seus comentaris; i de moment me la crec!

Salut i garrofes per tothom!

Comment by turrai (08/22/2006 00:55)

Ho deixo córrer: punt, set i partit per la Mireia.- Mireia, et demano perdó per si m'he equivocat, en cap cas sóc de la classe A que pretenen fer mal a ningú.
Una abraçada, i no t'emprenyis.
Per part meva ho deixo.
Bones vacances!

Comment by Blucaire (08/22/2006 17:03)

 

Vale, assumptu tancat.– Blucaire, disculpa'm, retiro els insults que te dit, que me passat, però es que m'emprenyo perque no soc el Toni Ibáñez de cap de les maneres, i ja de petita tenia jo el defecte que si feia un dibuix o un castell de sorra o lo que fos doncs que m'enfurismava molt si algú el tocava o deia que l'havia fet ell, i que hem passo molt, ja ho se, perdona'm.

Un petonàs, blucaire,

Mireia

Comment by Mireia (08/22/2006 21:27)

Ah!.– Turrai, moltes gràcies i un petonàs per a tu també, que prou paciència has tingut amb el Blucaire i amb mi..

Comment by Mireia (08/22/2006 21:29)

Paciència no m'en falta.–  De res, Mireia.

Comment by turrai (08/25/2006 01:35)

Blucaire.– Tinc una teoria sobre la identitat de la Mireia, però em falta verificar i contrastar unes dades per tal de poder-la donar per bona.

Comment by turrai (08/25/2006 01:37)

Ah!.– Si voleu reobrir la vostra particular polémica, no dubteu en utulitzar aquest bloc. Serà tot un honor allotjar la polémica. Això sí, us demano continuar amb el "fair play"

Comment by turrai (08/25/2006 01:39)

Polèmica.– Ditxoses presses! Volia dir polèmica

Comment by turrai (08/25/2006 01:40)

Atenció!.– Turrai, crec que el Blucaire i la Mireia són el mateix comentarista.

Comment by Mortadelo (08/25/2006 20:03)

Vinga, som-hi!.– Nononono "Mortadelo", que ho has de dir tot, que jo soc el "Blucaire" i el Turrai i el Milinkito i el Saül Gordillo i el Dessmond i el Galderic, ah! i els tortosins Roquet At-Turtusi i El tortosí expatriat, i el Toni Ibáñez també es clar, i també la Kahlo de Dadanoias, bueno aquesta no, que es veu que no puc ser noia, però que soc molta gent vaja, que ni tu "Mortadelo" amb les teves disfresses ni el Zelig del Woody Allen no hi teniu res a pelar al meu costat, bueno lo de pelar… tampoc no es que… en fi, que aixòs.

Comment by Mireia (08/25/2006 21:12)

Per al·lusions.–  Trobo que heu estat molt distrets mentre jo voltava per les espanyes. Una dada: tinc família a Benavarri, i també un cosí segon a Alcampell (el poble de Duran i Lleida) que fa de pintor de brotxa grossa. Agraeixo el vostre interès per la meva "trajectòria blogosfèrica", però hem penso que us decebré si confesso que a mi els blogs heròtics no me la posen dura. El català és una llengua massa fina per aquestes marranades. La Mireia és una bona noia (com ho era la pobra Sònia, A.C.S.), i s'hi escarrassa de veres, encara que li auguro un futur més aviat magre, atès que la trempera dels inicis amb el temps acaba convertint-se en una inevitable flaccidesa… Tot plegat és molt divertit. No defalliu en la vostra investigació. La catosfera és una mina de sorpreses.

Comment by Toni Ibàñez (08/29/2006 19:16)

Ximplets.–Si a hores d'ara no teniu clar que

Mireia = Toni Ibáñez

és que sou més ximplets del que sembleu. La invenció de noves identitats, és a dir, de l'heteronímia (el nom fa la cosa), és molt propi d'algú tan "pessoà" com el Toni. I és que ell mateix es delata al seu post d'Entrellum:
http://entrellum.blogspot.com/2006/08/qui-s-qui_29.html

Ni tan sols calen proves.

Comment by Ximplet (08/30/2006 12:10)

Feia temps que no hem divertia tan.– Precissament el post que comentes sembla una "confessió" o una "traició" del subconscient.

Comment by turrai (08/30/2006 13:24)


HEM.– Havia remarcat l'hem en negreta, però en el títol no es veu.
Es a dir:
hem
la típica falta d'ortografia de la Mireia.

?????????????????????????????

Comment by turrai (08/30/2006 13:30)

Hem.–  Això és tan evident que no ho vull mencionar, turrai :-)

Comment by Ximplet (08/30/2006 13:46)

Sou ben babaus.– A l'Entrellum li interessa fer creure que ell és la Mireia i us ha posat un esquer perquè els intel·ligentíssims piquéssiu: un "hem" mireiesc. Sembla mentida, Turrai, sembla mentida que tu també hagis picat.

Jo, que sí sé qui és la Mireia perquè hi passo moltes hores amb ella, us puc assegurar que amb tot això està molt dolguda i que mai no s'hauria pensat que la blogosfera catalana fos tan pobra d'esperit. N'està tipa de tots vosaltres, absolutament de tots els que heu escrit comentaris a aquest post, i quan em deia tots volia dir tots. Si algú ho vol comprovar, que li ho pregunti al seu correu:

mireiagalindo@gmail.com

Potser us engegarà a la merda, però també és possible que, si se n'ha oblidat una mica de la vostra actitud, us respongui. En tot cas, qui no em cregui pot escriure a la Mireia.

Comment by algú (08/30/2006 22:25)

Toni Ibañez.– Voleu dir que el ximplet, l'algú i el mail de la Mireia, no són tots el mateix comentarista, es a dir, el Toni Ibáñez.

Comment by Mortadelo (08/31/2006 01:28)

Toni Ibáñez.– El Ximplet, és a dir, jo, no és el Toni Ibáñez, si és que últimament no es dedica també a fagocitar personalitats virtuals. L'algú i la Mireia sí, són heterònims del mateix Tros de Quòniam. És ben igual, cada comentari sobre aquest tema alimenta més i millor la diversió del Toni.

Comment by Ximplet (09/01/2006 11:08)

Definitiu.– El ximplet és el Toni Ibáñez, ell mateix ho acaba de demostrar atiant aquest tema un cop més.

Comment by vist (09/01/2006 13:26)

AMÉN.– Amén

Comment by Toni Ibàñez (09/01/2006 19:18)

[@more@]

3s comentaris

Contaminació lingüística ambiental

Abans no m’hagi d’autoafegir al post  apunt article necroblògiques del passat 26 de gener, miraré d’explicar la meva experiència personal pel que fa a l’ensenyament del castellà i la implantació de la tercera hora. Tercera hora que contribuirà positivament a evitar la extinció irreversible d’una llengua mil·lenària com el castellà i que en l’àmbit de la cultura catalana i més concretament a la Catalunya estricta, no li queden, a tot estirar,  més que tres o quatre anys de vida. Dubto molt que, posem per cas l’any 2010, difícilment se senti parlar el castellà arreu dels col·legis i instituts del nostre país. Absència que se sumarà a la que ja patim pel que fa al cinema, la premsa, la televisió i la majoria de mitjans audiovisuals en general.  El decret pal·liarà, sens dubte, aquest estat de marginació i arraconament que viu la gloriosa llengua dels trescientos millones, que ara ja deuen ser prop de quinientos. I no conto els de Puerto Rico.

Experiència personal, deia al principi. Doncs bé, jo soc de la generació del batxillerat elemental i del batxillerat superior (amb l’examen d’ingrés previ i revàlides). Tots els llibres de text eren castellà i també s’estudiava llengua espanyola, o sigui castellana, i també gramàtica. La majoria d’alumnes érem catalanoparlants i els professors, que eren els capellans del poble i els dels pobles del voltant, també. Hi havia alguns emigrants acabats d’arribar que tenien la virtut d’aprendre el català en qüestió de setmanes. La majoria eren de Linares i La Carolina (Jaén) i de Jaraiz de la Vera (Cáceres). El català a classe no existia, tot i que era la llengua del pati i de la relació entre alumnes i professors. La única referència al català, eren unes lectures que ens feia fer el mossèn més ceballut de tots, que aprofitant els dissabtes al matí, que també hi havia classe, ens feia llegir, de manera gairebé clandestina, un llibre de papallones que es deia lliçons de coses. Llegíem un parell de paràgrafs cadascú, d’amagat i entremig de les classes que tocava fer els dissabtes.

El català el vaig aprendre de gran i a la meva manera. Millor dit, a la nostra manera, doncs amb una colla de companys de facultat, ens varem conjurar a prendre els apunts en català, encara que fos amb faltes d’ortografia. Quan ens intercanviàvem apunts o quedàvem per estudiar, simultaniejàvem l’estudi amb fer-li correccions al nostre català.

Amb tots aquest antecedents i quan els meus fills havien d’anar a escola, vaig optar per una escola del CEPEC, on tot es feia en català. També procurava fer tot el possible per aïllar els meus fills del castellà. Només posava TV3 i recordo programes mítics com terra d’escudella, o dibuixos animats com els barbapapa, o el patafil i el filopat.  Volia que els meus fills visquessin el castellà com una llengua estrangera. Volia que res interferís el seu aprenentatge de català. No volia que fossin un ignorants de la seva llengua com ho era el seu pare, que, dit sigui de passada, els encreuats els resol abans en castellà que en català: per tallar-se les venes, vaja! L’únic contacte inevitable amb el castellà, era la portera de la meva escala, que era molt bona dona, però de Cuenca i no parlava un borrall de català. Doncs bé, amb totes aquestes precaucions i tenint en compte que la única relació "oficial" dels meus fills amb el castellà, durant els primers anys de la seva vida, només era amb la portera, em vaig trobar que, sense ni tan sols adonar-me’n, no vaig poder evitar que els meus fills, amb tres o quatre anys, parlessin perfectament castellà, o gairebé .

Es confirmava la meva teoria que la contaminació lingüística ambiental era més que suficient per aprendre el castellà. Si tenim en compte com ha augmentat aquesta contaminació els darrers trenta anys, doncs “miel sobre hojuelas” que dirien els del país veí o “a bodes em convides” com sovint obliden els del meu país.

O sigui que no em vinguin amb decrets de tres hores, ni de dos, ni d’una, o dit a la seva manera: “que se metan el decreto donde les quepa”

Un parell o tres  d’enllaços:

El blog d’en Jaume

Bloc d’en Francesc Puigcarbó

Catalunya no es Espanya 

[@more@]

13s comentaris

Neologismes: necroblògica

Em sembla que he inventat una paraula. Fa uns dies penjava l’apunt necroblògiques i  posteriorment comprovava que, fent la consulta de la paraula  a Google i a yahoo, només apareix informació relacionada amb el bloc Garrofaire. Si faig la consulta en singular aquí i aquí, no surt absolutament res. Bé, potser ara sortirà aquest apunt. No ho sé. El cas és que, quan vaig decidir fer un escrit dedicat als blocs que moren i ens deixen a diari, vaig optar per necroblògiques amb el convenciment que ja era una paraula inventada. No sé si la paraula mereix mantenir-se i/o consolidar-se, però en tot cas, ja ningú la podrà suprimir de la xarxa internàutica.

.

El jove món blocaire ha vist néixer quantitat de noms nous. Alguns amb polèmica incorporada, com ara l’acceptació del mot bloc en detriment de blog. Vaig tocar aquest tema aquí i aquí,  quan m’iniciava en el món blocaire i era desconeixedor de la polèmica. Hi ha defensors d’ambdues formes però qui més s’ha significat en la defensa de blog, és en Gabriel Bibiloni, que, sense cap mena de dubte, és qui més i millor ha documentat aquesta qüestió. També hi ha discrepàncies sobre la utilització de blocosfera i/o catosfera, amb diversos apunts sobre el tema per part de blocaires referents com ara en Saül Gordillo o en Toni Ibàñez, entre d’altres.

Si tinc la sort de que passin per aquest bloc alguns dels blocaires referits, els hi agrairé la seva opinió sobre la conveniència o no, d’acceptar  necroblògica i necroblògiques com a noms integrants de la blocosfera catalana o catosfera.

Per descomptat que renunció al copyright i faig donació expressa de tots els meus drets a la ciència, i en cas que  creguin que la paraula en qüestió no té el més mínim interés, aleshores ho consideraré simplement una garrofa.

.

Doncs això: salut i garrofes!

  [@more@]

10s comentaris

Estat de dret

Ele! Arsa!

 

[@more@]

Comentaris tancats a Estat de dret

Estado de derecho

[@more@]

2s comentaris

Necroblògiques

Rimat/Rimau       

Jcr :: en ruta        

Carrascla           

L’osservatore Catalano      

Camena             

Quaderns                       

Rosa del Vents  

Esparracat     

El declivi del niqmad 

Williams        

M’exalta el nou i m’enamora el vell    

Dessmond 

 

Aquesta és una petita mostra del degoteix constant de blocs que moren i ens deixen. Cada dia perdo algun bloc dels que llegia habitualment. Serà el dinamisme de la bloquesfera? Bé, el cas és que no pots acomodar-te a una rutina. L'aparició constant de blocs et desborda, però has de fer l'esforç d'anar seguint i teixint noves complicitats.

Descansin en pau! 

 

[@more@]

14s comentaris